Aquesta nova entrada anirà dedicada al nou llibre de Cristòfol-Miquel Sbert, Si el cinema pogués parlar, un commovedor homenatge al cinema durant el franquisme i la transició. El llibre es va presentar a Santanyí dia 19 d'abril.

S’ha titllat l’obra d’emotiva, nostàlgica,
reveladora, apassionada i de caràcter històric. A més a més, s’ha dit que té
moltes aportacions i percepcions interessants tant per allò que diu en
referència cultural com pel valor social que té.
«El cine era la pel·lícula, però
també ho era el local on es projectava i el caràcter i la conducta del públic
amb el qual es compartien les ganes d’evadir-se de la desoladora realitat
social i les impressions condicionades pels valors establerts», s’inclou a la
contraportada. L’esperit popular , així doncs, ratlla per tots costats i d’aquesta
manera també s’hi inclou el llenguatge universal del cinema.
Només cal fixar-se en el títol
dels diferents capítols del llibre per poder captar que l’obra transmet molt.
Alguns d’ells: Benvingut al nostre món; Temps de República; Pau i guerra; La
postguerra; Les cucales en política; Estimats empresaris; Miratges ianquis;
Música i músics; Incidents clamorosos; Castellà/Català; El teatre cinema sempre
és una festa; El ritual del cinema; La insinuació; Bojos per les estrelles;
Espectadors protagonistes; Evolució de la censura; Cinema eròtic; Malifetes del
espectadors; Ascendent del cinema; Fosa en negre. En definitiva, un llibre molt
interessant on s’entremesclen història i cinema.
Sbert continua investigant i ja estem
desitjant l’arribada de la seva pròxima obra.
Part d'aquesta informació ha estat extreta d'una notícia de Diario de Mallorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada